Amos i Treballadors

Al començament del segle XX l’embranzida industrial a Catalunya va requerir de molta mà d’obra, cosa que provocà l’emigració de molta població pagesa del camp per establir-se als nuclis industrials de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa, de manera que aquestes ciutats van incrementar molt ràpidament la seva població i es van convertir en les més poblades de Catalunya que, en el seu conjunt, la meitat de la població ja era urbana.

A Terrassa la població es multiplicà per 2,79 entre el 1870 i el 1915 i la immigració va ser el factor més determinant d’aquest increment, sobre tot a partir de 1900 en que el nombre de persones arribades a la ciutat procedents de València i de l’Aragó va ser molt significatiu.

Els empresaris s’organitzaven al voltant de l’Institut Industrial on decidien les estratègies empresarials a seguir, l’any 1952 es traslladà a l’actual edifici. L’esbarjo i trobada lúdica de l’empresariat i de les seves famílies es concentrava al Teatre Principal (1866), el qual pretenia emular el Liceu barceloní, i al Gran Casino del Foment de Terrassa(1920).

  • L’Institut industrial.Terrassa
     
    L’Institut industrial.Terrassa
  • El Gran Casino del Foment. Terrassa
     
    El Gran Casino del Foment. Terrassa

Al llarg del passat segle XX, i fins arribar els anys 80, el saldo migratori de Terrassa va ser positiu, i va tenir especial importància a la dècada dels 50 i 60. Pel que fa a la procedència d’aquesta immigració cal destacar-ne l’andalusa per ser la més nombrosa.

La situació econòmica i social, i per tant, les condicions de vida, dels amos i dels treballadors i treballadores eren però molt diferents. De principis de segle XX, n’han quedat algunes cases dels amos, luxoses, de marcat estil modernista al centre de Terrassa, com la casa Baumann, la casa Alegre de Sagrera, la Masia Freixa (1907). Les famílies treballadores vivien en vivendes més senzilles, anomenades cases barates, habitualment d’una sola planta i amb pati.

  • La masia Freixa. Terrassa
     
    La masia Freixa. Terrassa
  • Les cases barates. Terrassa
     
    Les cases barates. Terrassa

Anys més tard, a la dècada dels 50 i 60 coincidint amb les grans onades migratòries, la manca d’habitatge va ser un problema que portà a moltes famílies a compartir la vivenda o viure rellogades. Així sorgiren barris plens de vivendes autoconstruïdes sense els requisits mínims i allunyades dels serveis comunitaris. Algunes es construïren en terrenys propers a rieres, fet que motivà que patiren els greus efectes de la gran riuada de 1962 que provocà la mort de moltes persones i milers de damnificats.

MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC