Computació, electrònica i telecomunicacions

  • Ràdio Philips model 2514

    Número de registre: 3634
    Datació: 1928
    Forma d’ingrés: dipòsit
    Dimensions: 20,5 x 37 x 13,5 cm

    Receptor de 4 vàlvules. Consisteix en una caixa de forma rectangular apaisada, folrada de roba-paper negre i muntants de baquelita també negra. És un aparell de molt de pes, ja que disposa del sistema commutador i transmissor a l'interior. La part superior de la caixa és esbiaixada, en la qual hi ha fitxades tres peces: als costats dues rodes sintonitzadores d'emissores, del 0 al 180, i al centre una clavilla per tres espais. Hi ha un fragment de cordó conductor en el costat esquerra, i al darrere un espai per a la clavilla.

  • Rèplica de la màquina d'encriptar ENIGMA

    Número de registre: 12875
    Precisions geogràfiques: Alemanya
    Datació: segon quart segle XX
    Forma d’ingrés:dipòsit
    Dimensions: 15 x 28 x 30 cm
    Dimensions: 25,5 x 27 cm

    Màquina de xifratge. Construïda d'acer i dins d'una caixa de fusta, disposa de 3 rotors de xifratge, tres fileres d'indicacions lluminoses de caràcters i un teclat també de tres fileres. La xapa superior que envolta els rotors és abatible afluixant dos cargols de la part frontal. La tapa de la caixa incorpora un joc de 10 bombetes. Es tracta del model D (el model més avançat dels models comercials, és a dir no militars).

    Les primeres màquines d’encriptar Enigma varen ser fabricades l’any 1923 per l’empresa Enigma Chiffiermaschinen AG, basant-se en una patent holandesa prèvia.
    Primerament fou utilitzada en l’enviament de missatges dins de l’àmbit comercial i industrial però ben aviat es va aplicar al context militar, i es va convertir en una de les màquines protagonistes de l’encriptació en la II Guerra Mundial. La versió militar de l’Enigma, utilitzada pel bàndol nazi, era capaç d’establir missatges amb més de 456.976 combinacions en cada una de les 24 posicions possibles dels seus rotors, i esdevingué un veritable maldecap per al bàndol aliat.

    Les màquines Enigma a l’estat espanyol foren utilitzades per encriptar missatges en transaccions comercials, industrials i militars, durant la Guerra Civil i la postguerra.

  • Telèfon de fusta

    Número de registre: 6123
    Datació: 1875 - 1925
    Forma d’ingrés:dipòsit
    Dimensions: 17 x 14 x 7 cm

    Telèfon format per dues peces de fusta: una que fa d'àudio i l'altre de micro. Estan unides entre si per cablejat de coure. Són dels primers telèfons que es van utilitzar i que van revolucionar el sistema de les telecomunicacions a partir de l'últim terç del segle XIX, gràcies a l'inventor Alexander Graham Bell l'any 1876.

     

     

  • Centraleta telefònica Olivetti Celint 3000

    Número de registre: 12829
    Datació: últim quart segle XX
    Forma d’ingrés: donació
    Dimensions: 11 x 31,5 x 24 cm
    Pes: 2,02 kg

    Centraleta usada en una consulta mèdica.

  • Telèfon de sobretaula Ericsson

    Número de registre: 1846
    Datació:1885
    Precisions geogràfiques: Suïssa
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 31 x 28 x 14 cm

    Telèfon de sobretaula que descansa sobre quatre peus. A la part inferior disposa de dos timbres platejats. Una caixa de metall central on hi ha l'eix de la roda dentada de la maneta i d'on surten els cordons verds trenats que condueixen un al micròfon de l'auricular i l'altre que surt per la part lateral va a una caixa de pasta negra, circular. Per sobre la caixa de transmissió hi ha una peça alta en forma de campana que acaba en ganxo motllurat i boles, dividit en dues meitats simètriques, de metall platejat i daurat, i acabat en dos ganxos que serveixen per subjectar l'auricular. Aquest és allargat, amb agafador negre estriat, receptor platejat i negre i micròfon platejat amb botzina negra.

  • Telèfon Ericsson

    Número de registre: 1890
    Datació: De 1900 a 1910
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 73,5 x 26 x 25 cm

    Aparell mural d'estació completa. Central telefònica local. Consta d'una planxa de fusta de 2,5 cm amb els laterals motllurats i la part superior acabada en semicercle. Sota aquest, el nom PUIG. Té dos timbres de metall pintats de color marró. Al centre hi ha una gran capsa de fusta, on trobem la marca de fàbrica molt borrosa, que s'obre lateralment com una porta. A l'interior hi ha dues piles grosses Tximist Leclanché i el sistema commutador amb roda dentada, a més a més d'altres dispositius. Des de l'interior surt un ganxo de metall que serveix per a recolzar-hi l'auricular. És allargat amb agafador de pasta negra. Tot el conjunt està força decorat. A la part superior amb flors daurades sobre la fusta, i a la part frontal de la porta amb un escut reial sobre fons vermell amb un lleó.

  • Consola Bull General Electric, model 415

    Número de registre: 3288
    Datació: 1965
    Forma d’ingrés: donació

    La consola constava de dues taules amb la màquina d’escriure i el panell de control.

    Les patents, fetes a Noruega, de tabuladores creades per Fredrik Rosen Bull el 1919, després de múltiples transferències de mà i de país, varen ser la base per la creació de l’empresa francesa BULL, el 1931. Aquesta empresa va tenir força èxit en el camp de les màquines tabuladores i dels primers ordinadors europeus.
    En els anys seixanta va ser una peça bàsica del “Plan Calcul” esponsoritzat pel president DeGaulle. A l’any 1964 va ser absorbida per l’americana General Electric, encara que mantenint la marca. Posteriorment ha estat objecte de múltiples transferències i associacions.

    Aquesta màquina forma part d’un conjunt GE-BULL, que sembla haver estat instal·lat a Barcelona a l’empresa SERESCO a l’any 1965.

  • Ràdio J. Frutos

    Número de registre: 4409
    Datació: 1950 - 1960
    Forma d’ingrés: donació
    Dimensions: 24 x 36 x 23 cm

    Ràdio que consisteix en una carcassa o caixa de fusta, de forma apaïsada, de costats arrodonits. 4 botons de comandament a la part frontal inferior, de baquelita marró. Altaveu protegit amb roba. Al centre disposa d'una peça circular, protegida amb vidre a l'interior de la qual hi ha l'agulla que marca les emissores, mundials i per països.