Josep Maria Espinàs: l’ofici d’escriure

Activitat relacionada amb l’exposició “Màquines d’escriure”

L’escriptor Josep Maria Espinàs ens parlarà del seu ofici a partir de la relació que manté amb la seva màquina d’escriure, una Hispano-Olivetti Studio 46, amb la qual escriu els seus llibres i articles. En un acte conduït per la periodista Montse Prat, descobrirem com treballa Josep Maria Espinàs i farem un repàs de la seva trajectòria i de les seves obres.

En un article a El Periódico de Catalunya, Josep Maria Espinàs explicava la relació amb la seva màquina d’escriure: “Jo estic enamorat de la meva Olivetti mecànica perquè sento com em parla. I quan m'aturo, pensant si dic això i dic allò, i com ho diré, el seu silenci m'avisa que si continuo aturat no arribaré enlloc. «¡Les tecles t'esperen, noi!», em diu. No vull pas fer-la quedar malament. I sense saber per què, de cop el teclat es posa en marxa, perquè jo pugui escoltar com treballa i animar-me a continuar”. En diverses ocasions, l’autor també ha relacionat el so del tecleig de la seva màquina d’escriure amb la vida: "El soroll de l'Olivetti em fa sentir viu".

Activitat relacionada amb l'exposició temporal "Màquines d'escriure". Organitzada amb la col·laboració de la Biblioteca Central de Terrassa.

Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927)

Ha construït una obra literària de gran abast en diversos camps. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d’altres.

Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l’ofici d’escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del Temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de temps afegit. A més d’aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que ha rebut, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs ha publicat diàriament durant més de 35 anys a l’Avui i a El Periódico. També s’han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.