Esteve Terradas (1883-1950), enginyer industrial, enginyer de camins i doctor en ciències exactes va ser un científic i tècnic català d’extraordinària capacitat, profusament demostrada en les múltiples cares de la seva polifacètica personalitat. En l’àmbit acadèmic i científic, va ser, entre altres funcions, catedràtic d’acústica i òptica, electricitat, magnetisme, mecànica racional, física matemàtica i anàlisi matemàtic. Va ser creador de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicada, que equivaldria a una enginyeria tècnica, i va desaparèixer amb la crisi política de 1924.

Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou membre fundador de la secció de ciències, de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia Espanyola, entre d’altres. Interessat pels temes punta de la ciència del seu temps – teoria dels quants i relativitat – va fer venir a Barcelona científics importants, com  Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) o Albert Einstein (1923). Va ser conseller tècnic del Consell d’Investigacions Pedagògiques, on va participar en la renovació de la formació professional i la creació de l’Escola Elemental del Treball.

A partir de 1913-16, Terradas es decanta cap a l’àmbit tecnològic. El 2 de març de 1916 és nomenat director de la secció de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec que exercí fins a l’abril de 1924. Durant aquest període va ser el responsable del desplegament del servei telefònic encarregat a la Mancomunitat de Catalunya.

Al deixar la Mancomunitat – que havia perdut gran part de la seva empenta a causa del canvi polític amb la dictadura de Primo de Rivera – Terradas va fitxar per ITT i va representar CTNE (Compañía Telefónica Nacional de España) / ITT, a les que la dictadura havia atribuït el monopoli de la telefonia a Espanya, en la valoració del preu de compra per part d’aquesta companyia de la xarxa de la Mancomunitat. Va prevaldre el criteri dels defensors d’aquesta. Més endavant Terradas esdevindria director de CTNE des de 1929 fins a 1931, quan Terradas deixa Telefònica pocs mesos després de la instauració de la república.

Durant el període 1923-26 va ser director d’obres del projecte del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, que es va inaugurar el 1926. A l’estació de Plaça Espanya, on va projectar un sostre de volta catalana, una placa en llatí recorda la seva tasca. Va morir a Madrid, on va desenvolupar els darrers anys de la seva vida científica i professional, el maig de 1950.

En els anteriors paràgrafs, en els que per limitació d’espai hem omès moltes altres activitats, hem intentat donar notícia de l’extraordinària i intensa activitat d’un home que estimava la ciència i la tècnica, i que traduïa aquesta estimació en un treball intens i profitós i en un servei útil a la societat que l’envoltava. Però aquesta entrada és necessàriament limitada. Per això us recomanem de llegir el llibre Esteban Terradas – Ciencia y técnica en la España contemporánea d’Antoni Roca i José Manuel Sánchez Ron, que us permetrà resseguir de forma més completa la biografia d’aquest extraordinari personatge, alhora que us permetrà passejar-vos i conèixer millor per la història de la ciència i la tècnica de l’època.