El pont del Lledoner, ubicat entre Vallirana i Cervelló, va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d’Espanya i no es va finalitzar fins el 1802, degut a les dificultats orogràfiques del terreny. La construcció d’aquest pont, juntament amb la del pont vell de Molins, va transformar la carretera de l’Ordal en la via bàsica de comunicació amb l’altra banda del Llobregat i amb Barcelona.

El pont és una obra d’enginyeria excepcional. El constitueixen dues plantes o dos ponts sobreposats: l’inferior, de nou arcs, és només per a vianants, i el superior, de tretze arcs, està destinat als vehicles. El pont està construït en pedra tallada i l’estructura s’eleva fins a 32 metres i cobreix 120 metres de llargada.

El pont del Lledoner s’erigeix com l’element d’obra pública més destacat de la il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya. Una part del tram superior va ser reconstruïda després de la guerra civil, però mantenint-ne l’estil original.