Mapa del patrimoni industrial de Catalunya

150 elements imprescindibles

Forns de Pujol i Bausis “La Rajoleta”

  • Forns de Pujol i Bausis

    Forns d’ampolla de la fàbrica Pujol i Bausis.

    © Jaume Matamala

Per què visitar-lo?

Importància històrica i tecnològica de l'element.

La curiositat

Excepcionalitat i singularitat dels forns de ceràmica conservats.

En quin moment visitar-lo?

Al llarg de tot l'any.

La fàbrica de productes ceràmics Pujol i Bausis –coneguda popularment com “La Rajoleta”—ofereix una visió del llegat ceramista d’Esplugues. Pujol i Bausis va ser un punt de referència en l’àmbit de la producció de la ceràmica industrial catalana, molt especialment durant l’època d’esplendor del modernisme i noucentisme. Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà o Bassegoda nodreixen les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmics elaborats a Pujol i Bausis.

D’acord amb el detall dels catàlegs de la fàbrica, el seu establiment data de l’any 1850. No obstant això, segons els darrers estudis, l’empresa fou fundada l’any 1858 per dos socis anomenats Màrius Jourdan Bourrell i Joan Terrada Cornet, naturals del sud de França. L’empresa va prendre un gran relleu com a fàbrica de ceràmica artística en la dècada de 1870, quan era comandada per Jaume Pujol i Bausis. A finals del segle XIX el negoci va passar a mans de Pau Pujol Vila, moment que coincidirà amb l’època d’or de la fàbrica.

Pujol i Bausis, amb la seva última denominació Industrial Cerámica Vallvé, S.A., va deixar de funcionar l’any 1984. Clausurava definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial del nostre país.

Des de l’any 2002 es pot visitar el recinte de la fàbrica, on es mostra una petita exposició permanent que introdueix la història i producció de la fàbrica. La visita inclou un recorregut per tot un seguit d’elements del procés de producció: un forn per a la cocció de peces de fang per a la construcció, com els maons i les teules; sis forns de tipus àrab de dimensions extraordinàries, dos d’ells enterrats a 9 metres de profunditat, en les cambres de cocció dels quals es va produir gran part de la ceràmica modernista; dos forns d’ampolla on es produïa gres i porcellana, així com d’altres estructures com la xemeneia de la màquina de vapor o les basses de decantació del fang, elements que ajuden a visualitzar part dels processos de la producció ceràmica.

Emplaçat al costat del recinte de la fàbrica, a pocs metres, hi ha el Museu Can Tinturé, que acull la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, la visita de la qual permet una lectura estètica i àmplia de la producció rajolera preindustrial a Catalunya.

  • s.XIX
  • Catalogat: Xemeneia Normativa: 1983/000640/M